1.
Mans a l’obra amb diferents
mètodes
(Què i com)
En principi tothom pot memoritzar
bé. Val a dir, però, que les facultats memorístiques acusen una davallada amb
l’edat, tot i que alguns experts
defensen que l´únic motiu és el fet que, un cop acabada l’etapa acadèmica, el
nostre cervell està desentrenat en la tasca de memoritzar. Alguns estudis
científics defensen que als vint anys la quantitat de neurones és la mateixa
que als setanta.
L’estímul propi de totes les
activitats de l’època d’estudiant posen en marxa els mecanismes del cervell de
manera integral i afavoreix aspectes bàsics en el creixement i manteniment de
la memòria. Un cop passada l’edat d’estudiants, el que ens cal és aplicar-nos
de la mateixa manera per a mantenir les capacitats memorístiques o, fins i tot,
continuar augmentant-les. La base de l’actitud necessària es resumeix en:
- L’interés en allò que fem o ens envolta provoca la nostra atenció, ajuda a la
concentració i afavoreix la memorització.
- Els coneixements previs són la base de l’adquisició dels nous aprenentatges.
- La lectura comprensiva és necessària per a memoritzar-ho correctament.
- L’esforç en analitzar, sintetitzar i associar ajuda a retenir la informació.
- La repetició. Quan es repassen coneixements apresos anteriorment, aquests
s’assoleixen més ràpidament.
- L’aplicació pràctica dels coneixements fa que aquests esdevinguen sòlids i estables en la memòria. El que no s’utilitza, s’oblida.
- La visualització permet posar més significat a tot ajuda a memoritzar.
- Una bona dosi d’imaginació ajuda a posar en pràctica algunes d’aquestes accions.
- Els coneixements previs són la base de l’adquisició dels nous aprenentatges.
- La lectura comprensiva és necessària per a memoritzar-ho correctament.
- L’esforç en analitzar, sintetitzar i associar ajuda a retenir la informació.
- La repetició. Quan es repassen coneixements apresos anteriorment, aquests
s’assoleixen més ràpidament.
- L’aplicació pràctica dels coneixements fa que aquests esdevinguen sòlids i estables en la memòria. El que no s’utilitza, s’oblida.
- La visualització permet posar més significat a tot ajuda a memoritzar.
- Una bona dosi d’imaginació ajuda a posar en pràctica algunes d’aquestes accions.
Exercicis d’atenció i concentració
Tant l’atenció com la concentració són imprescindibles per a
memoritzar les informacions. Amb una bona atenció som capaços de veure o sentir
les coses amb més detalls. Així doncs, allò que llegim o observem tindrà més
contingut i ens serà més fàcil recordar-ho; si les nostres activitats les fem
amb un grau de consciència i, per tant d’atenció, elevats recordarem més fàcilment
totes les paraules i les expressions així com les idees i conceptes. Hi ha
multitud d’activitats senzilles que tenen per objectiu millorar la concentració
l’atenció, les activitats per excel·lència, però, són el ioga i la meditació.
- La tècnica dels dos minuts
És una tècnica senzilla que cal practicar cada dia per a què
siga efectiva. Durant 2 minuts, en un estat de relaxació i sense problemes en
la nostra consciència, ens concentrarem en les agulles d’un rellotge, deixant
de banda qualsevol estímul o pensament. És fàcil distreure’s però, si ens passa
ens relaxarem novament i tornarem a fixar la nostra atenció en les agulles del
rellotge. La concentració, com qualsevol altra activitat es pot entrenar.
Altres possibles activitats que ens poden servir
d’entrenament per a l’atenció i la concentració són: memorys, sudokus, escacs,
puzzles, tètrix i exercicis pensats específicament amb aquest objectiu on
l’objectiu és fixar-se en una determinada imatge per a detectar determinades
informacions que sen’s demanen: figures, lletres, paraules, etc.
Exercicis de memòria
La pràctica habitual d’exercicis de memòria pot ajudar-nos a
reforçar totes les funcions de la memòria: la memòria de treball o de curt
termini i la memòria de llarg termini.
La mnemotècnia és el conjunt d’estratègies o tècniques que ens permeten
desenvolupar la memòria mitjançant exercicis apropiats. Podem trobar-ne
mètodes molt diversos i, segons la definició de l’Enciclopèdia Catalana “el millor és aquell que garanteix l’organització en
un tot comprensible dels elements complexos que no es presenten estructurats”.
A continuació detallem diferents tècniques i n’expliquem les
característiques i objectius concrets:
1.- Mètode de les inicials
Serveix per a recordar llistes curtes. Es tracta
de formar una paraula inventada utilitzant les primeres síl·labes dels elements
de la llista. Una varietat és pensar en paraules que ens siguen més fàcils de
recordar, que comencen per la mateixa lletra i visualitzar-les. Si hem de
recordar paraules que ens són noves i són més abstractes les relacionem amb
conceptes més quotidians. Per exemple hem de recordar una llista referent als
trastorns relacionats amb el sistema sigestiu i ho relacionem amb elements de
l’automòbil visualitzables fàcilment:
Anorèxia Automòvil
Bulímia Bugia
Pica Palanca
Diarrea Dinamo
Estrenyiment Espill
Vòmits Velocitat
Aerofàgia Accelerador
Bulímia Bugia
Pica Palanca
Diarrea Dinamo
Estrenyiment Espill
Vòmits Velocitat
Aerofàgia Accelerador
2.- Métode de la frase
Consisteix a formar una paraula o una frase amb les
inicials dels elements que hem de recordar.
Exemple. Llista memoritzar (elements químics):
Exemple. Llista memoritzar (elements químics):
Liti - Beril·li – Bor – Carboni – Nitrogen – Oxigen – Fluor
– Neó
Laia busca bons caramels nous o flors noves
Laia busca bons caramels nous o flors noves
En cas
de recordar frases senceres reduirem tot el text a les seues idees principals.
Després condensarem cada idea en una paraula representativa i finalment
formarem l’acròstic amb la primera síl·laba o lletra de les paraules triades.
3.- Mètode dels llocs
Cal associar
els elements a memoritzar amb una sèrie de llocs prèviament establerts i
relacionats amb espais habituals per a nosaltres, la nostra casa, el camí a la
universitat. Visualitzarem el lloc i l’element que li pertoca de forma molt
precisa, amb imatges molt clares de manera que quan en realitzar el trajecte
habitual, recordarem cada element a memoritzar en passar per cadascun dels
llocs decidits.
4.- Métode de la història absurda.
L’objectiu és crear una història amb tots els elements que volem memoritzar. És
un sistema molt vàlid per a recordar llistes de paraules sense cap relació
aparent entre elles.
Un exemple senzill seria formar una història amb la llista de paraules:
Carpeta - llibre - diccionari - carta - bolígraf
Un exemple senzill seria formar una història amb la llista de paraules:
Carpeta - llibre - diccionari - carta - bolígraf
HISTÒRIA
“Una bonica carpeta
estava enamorada d’un llibre. El va veure parlant amb un diccionari
i va pensar que li escriuria la millor carta d’amor de la seua vida.
Quan va intentar agafar un bolígraf va adonar-se que no tenia braços".
5- Relacionar i crear indicis.
Sempre que pretenem memoritzar coses noves tindrem més èxit si
utilitzem les estratègies adequades en cada moment. Si associem les noves
informacions a les ja conegudes, estarem creant llaços de significació que
ajudaran a la incorporació dels nous coneixements. Podem per exemple:
- associar la forma d’un país a un animal o un objecte.
- associar el nom del país a un nom que ens és més familiar i per tant més fàcil de memoritzar.
- associar el nom del país a un nom que ens és més familiar i per tant més fàcil de memoritzar.
Per a recordar les informacions intetarem pensar un o més
indicis que en puguen venir al cap fàcilment quan vullgam recuperar la
informació. Com més indicis sigam capaços d’associara a la idea o al mot a
memoritzar més ràpidament recuperarem la informació emmagatzemada.
La memòria a curt termini només
és capaç de retenir al voltant de 7 elements. Per tant per a retenir més
informació cal agrupar les dades de manera que després podrem accedir als
detalls de cadascun dels grups d’informació decidits. Amb aquest tipus
d’activitat estem desenvolupant, a la vegada, la capacitat d’etiquetar, i de
relacionar elements diversos. Cadascú relacionarà les dades a memoritzar amb
aspectes ben diferents en funció dels propis interessos (música, literatura,
amics,e esports, natura...) de manera que no hi ha una norma general a seguir
sinó que cadascú ha de trobar la manera de relacionar els nosus concenptes o
termes a memoritzar amb allò que li siga més pròxim o motivador. Una varietat alhora de crear aquestes relacions amb el
nostre entorn, prou eficaç, és fer-ho en sentit negatiu perquè aquesta reflexió
és més forta que la positiva: “Això
té forma de serp però no ho és”. Amb la pràctica cada vegada serem més hàbils i
més ràpids de manera que amb el temps i l’experiència la nostra capacitat
memorística es multiplicarà ràpidament i exponencialment.
6- Inventa ritmes i cançons
Cal tenir en compte que cada persona té unes preferències a
l’hora de memoritzar. Hi ha qui prefereix escriure perquè tenen més memòria visual
i hi ha que té més desenvolupada la memòria auditiva i aquest fet l’ajuda a
memoritzar més ràpidament qualsevol cosa nova. En aquest cas és molt útil
llegir en veu alta allò que cal memoritzar. També podem afegir ritmes coneguts
a la informació o inventar-ne de nous.
7- Sigues actor principal
Esforça’t a memoritzar qualsevol cosa que forme part de la teua
vida quotidiana: la llista de la compra, noms de persones, trajectes i
desplaçaments, persones amb qui tens relació encara que siga poca... Per a cada
cosa a memoritzar fes-te un curtmetratge on tu ets el protagonista i
visualitza’l mentalment: parlant amb aquella persona d’algun tema concret,
passejant per algun lloc agradable conegut, posant cadascuna de les coses de la
compra al carro des del prestatge corresponent del supermercat... Cada vegada seràs més capaç de
memoritzar-ho tot.
8- Noms i cognoms de persones
Com sempre l’ús de la imaginació
i les associacions són imprescindibles per a les estratègies de memòria. En
aquest cas, per a recordar noms i cognoms, tant de noves coneixences, com de
personatges famosos, associarem la cara a algun personatge que coneixem i
recordem sense cap mena de dificultat. Aquest xic ens pot recordar, per
exemple, a Harry Potter i el seu nom és Teddy Jacoron. Amb les lletres del seu
nom i cognom intentem fer associacions i visualitzar una imatge estrafolària
combinant diferents elements. Per exemple:
M’imagine a Harry Potter assegut davant d’un TeddyBear
gegant amb un cor a les mans. Harry riu a cor què vols (JA JA JA), té un cor
gegant a una mà i a l’altra unes lletres gegants amb un símbol d’interrogació:
ON?
Faig un esforç de visualització d’aquesta imatge i.... la propera vegada que veja aquesta cara em vindrà al cap la imatge visualitzada i seguidament el nom i cognom: Teddy Jacoron.
Faig un esforç de visualització d’aquesta imatge i.... la propera vegada que veja aquesta cara em vindrà al cap la imatge visualitzada i seguidament el nom i cognom: Teddy Jacoron.
TEDDY JACORON =
9- Memoritza en el dia a dia
Si és difícil trobar una estona al dia per a dedicar-se als
exercicis de memòria podem buscar activitats concretes que es puguen aplicar a
les nostres activitats habituals. El periòdic digital francés Terrafemina proposa algunes activitats que
ens poden ser molt útils i per a les quals no haurem de dedicar un temps extra:
Trajecte al treball
o a la universitat:
Els actes que fem de manera inconscient són contraproduents per a la memòria.
Cal prendre consciència de tot allò que fem per activar-la. Si canviem de
trajecte per a anar als llocs on anem diàriament, estarem treballant la nostra
memòria de manera indirecta.
Memoritza cada dia: Proposa’t memoritzar alguna dada
concreta cada dia abans de començar a treballar: un número de telèfon, el nom
d’un carrer, una adreça de correu electrònic, una contrasenya. Repeteix
diverses vegades la mateixa informació al llarg d’uns minuts i la nova
informació quedarà gravada a la teua memòria per sempre més.
Aprofita les
reunions: Pren
notes al llarg de la reunió i fes-te resums a tu mateix o en públic cada un cert temps. Així
practiques l’atenció, la capacitat de síntesi i d’estructuració de les idees.
De retorn a casa: Pel camí, mentre endreces
l’habitació o mentre fas el sopar, revista tot el que has fet al llarg del dia:
amb qui has parlat, com anaven vestits, on has anat i per què. Si ho practiques
cada dia, la teua memòria augmentarà en un parell de setmanes.
Exercicis de llenguatge:
Determinats exercicis se centren a potenciar el vocabulari i
les expressions en una llengua. En el nostre cas, es tracta d’una activitat
imprescindible que no hauríem d’abandonar mai. És evident que una magnífica
manera d’ampliar el nostre bagatge lingüístic és llegint, premsa, novel·la,
poesia. Tot i això no és mala idea dedicar un temps a aquest tipus d’exercicis
específics de manera que cada vegada comprendrem i memoritzarem més mots,
ampliarem la nostra capacitat de comprensió, la nostra fluïdesa verbal i el
nostre vocabulari: mots encreuats, emparellar frases fetes, cerca de sinònims i
antònims...
1- Llegeix i escolta poesia
La
nostra proposta és estudiar poemes, en aquest cas de la literatura francesa i
per a fer-ho amb més intensitat us proposem de sentir-los mentre els llegiu.
Aquesta activitat a més de reforçar la vostra memòria, augmentarà el vostre
bagatge cultural en literatura francesa, estimularà la vostra imaginació i
millorarà la vostra fonètica.
Poemes amb àudio.
Poemes amb àudio.
Si a aquest exercici li afegim la
visualització mental en imatges d’allò que s’expressa, quan en repetim
l’audició, les paraules evocaran les imatges visualitzades i ens serà més fàcil
recordar tot el text. Una pràctica més efectiva encara, seria disposar del
poema sonor, amb el text i amb imatges evocadores.
Reconnais-toi
Cette adorable personne c'est toi
Sous le grand chapeau canotier
Oeil
Nez
La bouche
Voici l'ovale de ta figure
Ton cou exquis
Voici enfin l'imparfaite image
de ton buste adoré
vu comme à travers un nuage
Un peu plus bas
c'est ton coeur qui bat
Cette adorable personne c'est toi
Sous le grand chapeau canotier
Oeil
Nez
La bouche
Voici l'ovale de ta figure
Ton cou exquis
Voici enfin l'imparfaite image
de ton buste adoré
vu comme à travers un nuage
Un peu plus bas
c'est ton coeur qui bat
Exercicis de lògica
Aquest tipus d’activitats reforcen les connexions neuronals
del còrtex prefrontal i potencien les capacitats executives del cervell. Les
funcions executives són les que en permeten planificar i prendre decisions,
resoldre problemes i efectuar raonaments deductius, ens ajuden a detectar
errors i a gestionar les situacions noves
Exercicis viso espacials
Aparentment no tenen una relació directa amb la memòria des
del punt de vista més pràctic. Ara bé, si tenim present que el nostre cervell
està constantment en funcionament, que a tot allò que fem apliquem el sentit de
la vista entendrem que com més entrenat tinguem les capacitats visuals i espacials
més profit hi traurem. Serem més capaços de relacionar-nos amb el món que ens
envolta i de retenir tota la informació que ens ofereix: interpretar el món,
gaudir i entendre l’art, deduir informacions no explícites. Així doncs, aquest
també és un aspecte bàsic per a formar-nos com a persones i com a professionals
