Introducción a la interpretación consecutiva. Catalina Iliescu
En el capítol II Catalina Iliesku parla de la interpretació com d'una activitat lingüística i cognitiva complexa per a la qual són necessàries determinades habilitats com ara la capacitat de ser receptiu sense mostrar cap reacció emocional o l'agudesa mental que ha de permetre donar respostes ràpides i efectives. Una altra característica imprescindible és tenir una bona memòria.En aquest sentit cal tenir present diferents tipus de memòria:
- a curt termini: cal memoritzar termes tècnics, vocabulari, etc.
- abstracta: que ens permetrà retenir una imatge global d'allò expressat en el discurs
- a llarg termini: que confereix la cultura general que se li demana a un bon intèrpret i que permet tenir un bon coneixement de les dues llengües de treball.
El capítol III tracta la primera fase en la interpretació consecutiva, la fase de percepció-concentració. Una de les idees que menciona Iliesku, entre d'altres, és el fet que els intèrprets han de tenir uns coneixements mínims sobre el tema del discurs. Aquesta característica té, òbviament, molta relació amb la capacitat memorística a llarg termini de l'intèrpret. Per un altre costat, quan parla de l'escolta activa que ha de dur a terme l'intèrpret, explica la importància del fet que, paral·lelament a aquesta escolta activa, l'intèrpret ha de relacionar tot allò que es diu en el discurs amb els seus coneixements previs relacionats amb la cultura de l'orador i de la llengua origen i concreta aspectes com les tradicions, la literatura, tabús culturals, etc. Tots aquests coneixements es formen sobre la base d'una bona memòria que els reté i organitza adequadament.
Més endavant, en el capítol V, fa un anàlisi dels mecanismes que cal posar en marxa en el procés de processament de la informació que té lloc després de l'anàlisi que l'intèrpret fa del discurs. Segons Iliesku el procés de presa de notes, on l'intèrpret utilitza diverses estratègies mnemotècniques, és el pas previ a la retenció de la informació
En el següent capítol l'autora fa un repàs de tots els aspectes cognitius que tenen relació amb la interpretació consecutiva. Entre d'altres temes, parla dels diferents tipus de memòria i especifica algunes estratègies mnemotècniques. Parla de les diferents fases de què està format el procés de memorització: l'adquisició, l'emmagatzematge i l'evocació. Recorda que la capacitat d'adquisició de l'ésser humà és limitada i que el cervell fa una selecció de la informació que ens envolta. Tot allò que el nostre cervell desestima ja no forma part de la segona fase, l'emmagatzematge. De totes maneres, la informació que queda enregistrada no és eterna de manera que no sempre es pot evocar. En aquest sentit Iliesku insisteix en la idea que cal entrenar la memòria per tal d'activar de manera eficaç tota la informació retinguda inicialment.
Les estratègies mnemotècniques: El segon punt del capítol VI diferencia, d'entrada, els dos aspectes bàsics que influeixen en la memorització (interès i coneixements previs) per a analitzar, després, diferents estratègies que afavoreixen la memorització, com ara les tècniques de repetició i les d'associació. Ctallina Iliesku relaciona els tres processos de la memorització amb l'activitat interpretativa de la següent manera:
- Representació mental: en visualitzar el missatge és més fàcil retenir-lo
- Raonament: reestructuració del missatge, ordenació de les idees.
- Recapitulació: definir la idea principal de cada bloc del discurs permetrà evocar-lo millor.
El capítol VII del llibre se centra en l'aspecte concret de la presa de notes i precisa que aquesta acció és tan sols una part del procés de retenció de la informació. Pel què fa a la relació amb la memòria la presa de notes permet que l'intèrpret dispose de les dades i idees del missatge en un suport físic de manera que la seua memòria pot recuperar grans blocs de la informació del discurs amb una sola mirada. Dit en altres paraules, la presa de notes dóna suport a la memòria en l'activitat que fa el cervell de retenció de la informació durant l'acte d'interpretació. La finalitat de la presa de notes és recordar el discurs.
