1. Funcionament de la memòria.
El model estructural
Com hem vist, la memòria s’estudia des de diferents
disciplines i a la vegada es
descriu a partir de diferents teories. Això és així, ja que es tracta d’un
procés complex i difícil de descriure. El model estructural és tan sols un
model per a conceptualitzar-la i per a explicar-ne la. conceptualització i
funcionament. És, però, el model més extès actualment i es basa en la
descripció dels sistemes d’emmagatzematge de la informació.
Segons el model estructural, descrit per Akistson i
Shiffrin, la memòria consta de tres sistemes diferents d’emmagatzematge de la
informació. Els tres sistemes treballen de manera seqüencial, és a dir que la
informació passa de l’un a l’altre, i es diferencien entre ells per la
capacitat d’informació que poden emmagatzemar, pel temps que la informació hi
és guardada i per sistema que utilitzen per a realitzar aquesta funció:
- Memòria sensorial (MS)
Emmagatzema la informació que prové dels sentits i, si bé és
molt fiable, té una durada màxima de 2 segons. Segons el sentit del qual provinga
la informació estarem parlant de diferents tipus de memòria sensorial
a. Memòria icònica:
provinent d’imatges
b. Memòria ecoica: missatges que provenen dels sons
c. Memòria hàptica: emmagatzema estímuls tàctils
b. Memòria ecoica: missatges que provenen dels sons
c. Memòria hàptica: emmagatzema estímuls tàctils
- Memòria de curt termini (MCT)
Emmagatzema la informació de la qual som conscients en cada
moment. Si als missatges de contingut sensorial apliquem una atenció conscient,
generem continguts de memòria a curt termini. Aleshores la durada d’aquesta
informació en la nostra memòria augmentarà fins a 30 o 45 segons com a màxim.
Tal com havia detectat Barlett en els seus experiments, la
memòria a curt termini té una capacitat d’emmagatzematge de 7 ítems de mitja
(entre 5 i 9) tenint en compte que cada ítem és una unitat d’informació
distingible per l’individu en qüestió: xifres o grups de xifres si les podem
agrupar; lletres, síl·labes o paraules. Si podem agrupar les informacions en
unitats que tinguen un sentit per a nosaltres podrem retenir més quantitat
d’informació.
Exemple:
1 4 9 2 3 6 4 6 1 9 9 2
És més difícil retenir tots els números pensant en xifres individuals que si faig associacions amb els números de la següent manera:
1492 (Colom a Amèrica) 36 (inici Guerra Civil) 46 (meua edat) 1992 (Jocs Olímpcs BCN)
1 4 9 2 3 6 4 6 1 9 9 2
És més difícil retenir tots els números pensant en xifres individuals que si faig associacions amb els números de la següent manera:
1492 (Colom a Amèrica) 36 (inici Guerra Civil) 46 (meua edat) 1992 (Jocs Olímpcs BCN)
Durant
el procés d’enregistrament de la informació en la MCT, les dades noves que
arriben desplacen les anteriors si no hi ha més espai d’emmagatzematge. És per
això que en agrupar les informacions permetem l’entrada de noves dades.
- La memòria de llarg termini (MLT)
Si hem
fet un exercici de repetició amb la informació que tenim emmagatzemada en la
memòria de curt termini aconseguirem que aquestes dades passen a formar part de
la memòria de llarg termini. Així doncs, la memòria de llarg termini conté gran
quantitat de dades que mantenim durant períodes llargs de temps, fins i tot de
manera indefinida. Aquesta informació no hi és de manera estàtica sinó que el
matiex sistema de la memòria la revisa i reorganitza constantment amb les noves
dades que anem incorporant.
Actualment
la memòria a llarg termini es descriu per una subdivisió de sistemes que
permetrien organitzar els diferents tipus d’informació que podem adquirir. Els
diferents subsistemes estan relacionats entre ells de manera que la informació
passa dels uns als altres en dues direccions.
a. Memòria explicativa o declarativa, que
emmagatzema informació
- semàntica: coneixement del món, paraules, idees i conceptes
- episòdica: fets biogràfics que ens permeten generalitzar
- la informació passa de la memòria semàntica a l’episòdica i viceversa
- semàntica: coneixement del món, paraules, idees i conceptes
- episòdica: fets biogràfics que ens permeten generalitzar
- la informació passa de la memòria semàntica a l’episòdica i viceversa
b. Memòria implícita o no declarativa, que
emmagatzema la informació
- de procediments: com fer les coses i habilitats
- reflexos condicionats: l’aigua mulla, per exemple
- condicionament emocional
- efectes de preeminència
- de procediments: com fer les coses i habilitats
- reflexos condicionats: l’aigua mulla, per exemple
- condicionament emocional
- efectes de preeminència
La memòria de treball
El model estructural descrit per Atkinson i Shiffrin el 1968
defineix amb molta precisió el sistema d’emmagatzematge de la memòria però, en
canvi, no descriu els processos que intervenen en aquest sistema d’organitzar
la informació. Més endavant, el
1974, els estudis de Alan Baddeley i Graham Hitch van portar a la definició del
model de la Memòria de treball (MT)
que especifica amb més detall el funcionament de la memòria de curt termini
(MCT).
La memòria a curt termini, segons aquest model, està format
per diferents subsistemes independents però, a la vegada, coordinats entre
ells:
- Sistema executiu central
Gestiona
els altres subsistemes i també dirigeix les activitats de l’individu
relacionades amb la intencionalitat: atenció, inhibició i selecció de tasques.
Aquesta funció es realitza en el còrtex prefrontal del cervell.
- Llaç fonològic
S’encarrega
d’emmagatzemar la informació en codi lingüístic i es localitza en el còrtex
prefrontal esquerra, en el temporal anterior i en el parietal. Es divideix en:
a. Bucle articulatori: és el sistema de la
repetició verbal intern, de la lectura i de
l’aprenentatge de la parla.
b. Magatzem fonològic: reté la informació que té com a base la parla.
l’aprenentatge de la parla.
b. Magatzem fonològic: reté la informació que té com a base la parla.
- L’agenda viso espacial
Emmagatzema la informació espacial i
visual. Es troba en el còrtex prefrontal dret, en el parietal i en l’occipital.
- El magatzem o “búffer” episòdic
És una fase prèvia a la memòria de
llarg termini, ja que guarda, de manera temporal, informació que prové dels
altres subsistemes de la memòria de treball o de la memòria sensorial. Agrupa
la memòria en “episodis” diferents en funció de tipus d’informació (sensorial,
temporal, espacial o emocional) i els ordena en el temps formant seqüències.
La memòria de treball es relaciona
constantment amb la memòria de llarg termini amb la qual intercanvia informació.
Tan sols queda per explicar que un
cop la informació ja ha quedat enregistrada en la nostra memòria, o oblidada,
la darrera fase per a demostrar si definitivament disposem d’aquesta informació
o no en el nostre cervell és la recuperació. Es pot donar el fet que una
informació forme part del nostre arxiu memorístic però que no siguem capaços de
recuperar-la. Això pot ser degut a diversos processos, es tracta dels problemes
de la memòria que poden tractar-se de simples dificultats momentànies o de
problemes greus provocats per traumatismes cerebrals, per deficiències congènites
com la falta d’atenció, fins i tot,
per malalties degeneratives com ara l’Alzheimer.
