CIÈNCIA I MEMÒRIA

1.   Ciència i memòria

Neurociències i psicologia cognitiva

La memòria és un dels aspectes del seu humà que, tot i que ha estat molt estudiat, encara amaga molts misteris. La memòria no la podem deslligar dels processos generals de l’aprenentatge i, per això, els estudis que en fan referència sempre formen part d’estudis més globals.

Des de ben antic la manera d’entendre aquests processos era a partir de mètodes inductius, per manca d’estudis científics. Així, el conductisme de l’escola psicològica nord-americana, encapçalada per Frederic Skinner va topar amb els nous estudis de la segona meitat del segle XX duts a terme pels defensors de la psicologia cognitiva. Aquests darrers pretenien explicar més a fons el funcionament de la ment humana.

Aquesta nova onada de pensaments i estudis es va veure afavorida per altres avenços que complementaven les conclusions o les vies d’anàlisi. Així, els estudis sobre el llenguatge de Noam Chomsky o l’aparició dels primers ordinadors electrònics (Pennsilvània, 1946) donaven força al nou corrent de la psicologia. Més destacables eren les investigacions de la neurofisiologia que donaven molta llum al funcionament neuronal referent als mecanismes interns del cervell per a organitzar la informació o resoldre dificultats.

Per tant, la neurociència i la psicologia cognitiva formen un equip indissoluble per a resoldre a poc a poc totes les incògnites de la memòria. Per un costat la neurociència s’encarrrega de totes les disciplines que estudien el sistema nerviós que van des de la neurobiologia a la neuroendicronologia passant per la neuropsicologia i, per un altre costat,  tots aquests fenòmens biològics són estudiats per la psicologia cognitiva des d’un punt de vista més comportamental.  Aquesta darrera disciplina se centra en el tractament de la informació tant des del punt de vista dels processos emprats per a integrar-la com de la manera d’organitzar aquesta informació.

Tenint present que l’objectiu principal del nostre treball és posar damunt la taula la informació necessària per a poder millorar la nostra memòria, ens interessa sobretot l’interés particular de la psicologia cognitiva pel fet que aclareix els comportaments individuals sobre els quals podem incidir de manera voluntària,. Per aquest motiu incidirem més en aquestes informacions que no pas en el funcionament biològic del nostre cervell o, si més no, pretenem que l’interés del lector es pose sobretot en aquesta visió de les nostres reflexions.

Per tal de centrar aquest enfocament val la pena detallar els processos intel·lectuals que entren en joc en la psicologia cognitiva: la percepció, l’atenció, la memòria, el llenguatge i el raonament. Tots ells estan estretament relacionats, de manera que si  bé el nostre treball se centra de manera específica en la memòria, no hem de descuidar la resta de processos que formen, tots junts les “tres potes” del nostre coneixement si volem aconseguir les nostres fites. Si algun dels aspectes falla, la resta també.

Dit això, volem citar breument alguns experiments duts a terme sobre la memòria que tenen línies de treball ben diferenciades:

Concepció empírica de la memòria. Els experiments d’Ebbinghaus.

L’any 1885, el psicòleg alemany Ebbinghaus va publicar el llibre “Sobre la memòria” on exposava les conclusions dels experiments científics que havia realitzat sobre el funcionament de la memòria. Es tractava dels primers estudis experimentals sobre la memòria humana. Segons ell, la memòria funciona per les relacions existents entre els elements que es memoritzen. També va establir el que s’anomena la corba de l’oblit. La base dels seus experiments eren la memorització de llistats de termes per repetició.

Aquestes conclusions es poden resumir de la següent manera:

Pel que fa a la memòria:

- Com més llarga és la llista més vegades cal repetir-la per a memoritzar.
- Com més vegades es repeteix, la memorització és a més llarg termini.
- Si espaiem les repeticions en el temps, la memorització és més efectiva.
- Els termes a memoritzar no poden superar les 7 unitats (síl·labes, xifres...)

Pel que fa a l’oblit:

- Durant els primers 20 minuts la informació s’oblida més fàcilment.
- Durant les hores següents oblidem menys la informació.
- A mesura que passa el temps oblidem cada vegada menys informació.
- La informació que hem sigut capaços de recordar 48 hores és més difícil d’oblidar.

Els experiments d’Ebbinghaus, emmarcats en una tendència empirista,  parteixen de processos memorístics on no han intervingut aspectes ni emocionals ni de significació personal. Així podem considerar que, tot i donar una informació molt vàlida sobre el funcionament de la memòria, queden molt lluny de preveure problemes, de donar solucions o d’entendre diferències. En canvi, a l’hora de preparar activitats concretes per a reforçar aspectes determinats de la memòria, les seues conclusions poden ser bastant útils.

Concepció racionalista de la memòria. Els experiments de Frederic Barlett.

En una línia ben diferent de la d’Ebbinghaus, el psicòleg britànic Frederic Barlett va començar a introduir la idea que el procés de memorització està estretament relacionat amb la significació que la informació té per a cada persona, és a dir amb la relació que hi ha entre la informació nova que rebem i aquella de la qual ja disposem pels nostres coneixements o les nostres experiències anteriors.

Barlett del corrent racionalista de la psicologia, posterior a l’anterior. A grans trets, les seues investigacions parteixen de la idea que la memòria no es forma a partir de fets o conceptes aïllats sinó del conjunt de tot allò que s’hi pot relacionar. Les seues conclusions les podríem resumir de la següent manera:

- Racionalitzacions: Les noves informacions s’ubiquen en records ja existents de manera que, automàticament, prenen una significació.

- Idees centrals: La memòria s’encarrega de jerarquitzar les informacions posant èmfasi als fets importants i diluint els secundaris.

- Supressions: Podem oblidar elements aïllats d’un text però també fragments complets si no tenen una significació concreta per a nosaltres.

Investigacions i estudis posteriors

 Podríem dir que tant Ebbinghaus com Barlett van ser els precursors de les investigacions sobre la memòria, ja que fins aleshores tots els assajos apareguts abordaven aquest tema des de punts de vista filosòfics. Des de les seues aportacions “uns teóricos han acentuado sus aspectos estructurales (del estudio centífico de la memoria), otros los procesos implicados en la memoria, y otros aún los sistemas diferentes de memoria que existen en el cerebro humano” (Soledad Ballesteros, 1999).

Partint d’aquesta realitat, ens centrarem un una de les línies d’anàlisi més esteses per a explicar el funcionament de la memòria. Es tracta del model estructural proposat per Atkinson i Shiffrin el 1968 que s’ha anat matisant i ampliant amb les aportacions d’altres estudiosos, com és el cas de la idea sobre la memòria de treball defensada per Baddeley i Hitch el 1974.