Descarrega't el document
jeudi 20 février 2014
samedi 15 février 2014
AIXÒ ÉS PENSAT FET!
Doncs sí, aquest caràcter tan valencià pot implicar, si un vol, una manera de fer molt positiva per fresca i intuïtiva si partim d'una bona idea i aquesta, de ben segur que ho compartireu amb mi, n'és una.
Tota una vida pegant-li voltes al cap, d'un costat i de l'altre, patint-ne les conseqüències i sempre pensant que ja era hora de posar-li remei.... a la meua memòria de mosquit.
Aquells o aquelles que la teniu com la meua, la memòria, de seguida m'entendreu.
És un mal poc reconegut perquè quan el pateixes mai ningú es planteja que siga una qüestió a tractar de forma seriosa. Ara bé tothom t'ho retreu en un moment o altre de la teua inconsistent existència ja que, tard o d'hora, alguna incongruència o contrasentit o alguna situació incomprensible posa públicament de relleu la teua mancança.
Així, quan t'oblides de "les coses importants" (dates d'aniversaris, dates de tractats internacionals, encàrrecs que havies de donar amb urgència, converses amb amics, cares superconegudes, noms de polítics de primera plana, números de telèfon imprescindibles, la visita al metge, l'hora d'inici de la classe...) l'explicació de la resta de mortals sempre és o bé despectiva o bé exculpatòria.
De menyspreus ens en sentim de tots els colors: "Tens la memòria de mosquit!", "Mira que n'ets de despistada!", "A veure quan assentaràs el cap!", "Això et passa perquè no pares atenció!"
En canvi, amb els anys, el to canvia i les raons passen a tenir un aire compassiu no menys molest que l'anterior: "Això et passa perquè tens moltes coses al cap...", "Coses de l'edat, a mi també em passa", "Ai aquestes neurones que comencen a fer figa..."
I ves per on que com que tu no t'ho has tret mai del cap, (d'això no te n'oblides ni de dia ni de nit, malauradament) arriba el dia on estava escrit que per fi tot s'arreglaria. I aquest ha estat el meu dia: he creat un blog que em donarà la oportunitat de començar a posar les bases del meu futur amb memòria.
Cues de pansa vol ser la peça que faltava a la meua vida per a no rendir-me a l'evidència que la memòria no ha estat mai el meu fort. La superació es fonamenta en l'esforç a partir de la pròpia experiència. I com deia aquell (Sigmund Freud) només la pròpia i personal experiència fa a l'home sabi. I a la dona sàbia (dic jo...). Per tant, ara i aquí, adquirisc el compromís d'esforçar-m'hi, de fer-me un experta en exercicis per a potenciar la memòria i, d'aquesta manera, poder acreditar l'encert d'aquesta proposta i al mateix temps fe-me un poc més sabia... que no és gaire difícil, tot cal dir-ho.
Aquells o aquelles que la teniu com la meua, la memòria, de seguida m'entendreu.
És un mal poc reconegut perquè quan el pateixes mai ningú es planteja que siga una qüestió a tractar de forma seriosa. Ara bé tothom t'ho retreu en un moment o altre de la teua inconsistent existència ja que, tard o d'hora, alguna incongruència o contrasentit o alguna situació incomprensible posa públicament de relleu la teua mancança.
Així, quan t'oblides de "les coses importants" (dates d'aniversaris, dates de tractats internacionals, encàrrecs que havies de donar amb urgència, converses amb amics, cares superconegudes, noms de polítics de primera plana, números de telèfon imprescindibles, la visita al metge, l'hora d'inici de la classe...) l'explicació de la resta de mortals sempre és o bé despectiva o bé exculpatòria.
De menyspreus ens en sentim de tots els colors: "Tens la memòria de mosquit!", "Mira que n'ets de despistada!", "A veure quan assentaràs el cap!", "Això et passa perquè no pares atenció!"
En canvi, amb els anys, el to canvia i les raons passen a tenir un aire compassiu no menys molest que l'anterior: "Això et passa perquè tens moltes coses al cap...", "Coses de l'edat, a mi també em passa", "Ai aquestes neurones que comencen a fer figa..."I ves per on que com que tu no t'ho has tret mai del cap, (d'això no te n'oblides ni de dia ni de nit, malauradament) arriba el dia on estava escrit que per fi tot s'arreglaria. I aquest ha estat el meu dia: he creat un blog que em donarà la oportunitat de començar a posar les bases del meu futur amb memòria.
Cues de pansa vol ser la peça que faltava a la meua vida per a no rendir-me a l'evidència que la memòria no ha estat mai el meu fort. La superació es fonamenta en l'esforç a partir de la pròpia experiència. I com deia aquell (Sigmund Freud) només la pròpia i personal experiència fa a l'home sabi. I a la dona sàbia (dic jo...). Per tant, ara i aquí, adquirisc el compromís d'esforçar-m'hi, de fer-me un experta en exercicis per a potenciar la memòria i, d'aquesta manera, poder acreditar l'encert d'aquesta proposta i al mateix temps fe-me un poc més sabia... que no és gaire difícil, tot cal dir-ho.
Inscription à :
Articles (Atom)