Mai ho sabrem tot perquè el que sabem ara un dia canviarà, gràcies a la plascticitat neuronal, i haurem de continuar investigant. Però no és mala idea saber per on van els trets:
UNOBRAIN: ¿Cómo afectan las horas de sueño a tu cerebro?
jeudi 26 juin 2014
PLASTICITAT NEURONAL... MEMÒRIA.... DORMIR!
Mai ho sabrem tot perquè el que sabem ara un dia canviarà, gràcies a la plascticitat neuronal, i haurem de continuar investigant. Però no és mala idea saber per on van els trets:
UNOBRAIN: ¿Cómo afectan las horas de sueño a tu cerebro?
samedi 14 juin 2014
Mètode dels llocs. Info de Happyneuron.
Happyneuron
Un moyen mnémotechnique: la méthode des loci
Vous souhaitez développer vos performances de mémorisation et d'apprentissage ?
Il existe nombre de méthodes mises au point afin d'améliorer les capacités de la mémoire. Nous faisons ici naturellement référence aux moyens mnémotechniques dont fait partie la "méthode des loci", également appelée "méthode des lieux". HAPPYneuron vous propose de découvrir cette technique employée depuis l'Antiquité pour parvenir à mémoriser 20 mots, dans l'ordre.
La méthode des loci, un moyen mnémotechnique puissant
Simple, efficace et facile à mettre en oeuvre, la méthode de mémorisation qui est vous est proposée peut être utilisée immédiatement.
Principe :
La mnémotechnie est reconnue pour son efficacité en
matière de mémorisation par associations imagées, c'est-à-dire
l'association d'une idée ou d'un élément à une image. Grâce à cette
technique basée sur l'imagerie mentale, vous allez être capable de retenir des informations aisément et de les restituer sans effort. En effet, le fait de générer une image mentale d'un mot ou d'une idée va faciliter sa mémorisation.
Comment fonctionne ce moyen mnémotechnique ?
Vous vous laissez guider au son de la voix qui vous accompagne tout
au long de la formation. Après avoir réalisé un test initial, vous
découvrez la méthode des lieux puis l'appliquez dans un second test,
avant de juger de l'efficacité de la technique
en visualisant vos résultats.
Ensuite, n'hésitez pas à appliquer cette stratégie aux différents jeux HAPPYneuron afin d'améliorer vos
performances, ainsi que dans la vie de tous les jours.
Essayer la méthode des loci
Applications de cette technique de mémorisation
Cette méthode de mémorisation permet l'apprentissage presque parfait d'une liste de quarante voire cinquante éléments !Vous pouvez également transférer cette stratégie à d'autres activités pour augmenter la capacité naturelle de votre cerveau. Elle donne les moyens, à celui qui la maîtrise, de s'adapter facilement à toute nouvelle information qui lui parvient.
Pour aller plus loin, découvrez nos programmes d'entraînement cérébral et appliquez cette méthode pour de meilleurs résultats !
dimanche 18 mai 2014
mercredi 14 mai 2014
lundi 28 avril 2014
samedi 12 avril 2014
RELAXACIÓ PER A MEMORITZAR MILLOR
Comenta el psiquiatra i psicòleg Benjamin Lubszynski que la memorització és millor quan estem ben concentrats, Amdues accions estan directament relacionades amb factors psicològics com ara l'estat d'ànim o la motivació, però sobretot amb la relaxació.
És per això que, quan ens disposem a fer un exercici de memorització tindrem més èxit si abans posem en pràctica una tècnica de relaxació.
Escolteu-ne les explicacions al vídeo: Comment booster la concentration et la mémoire
I pratiqueu una tècnica senzilla de relaxació amb l'ajuda del vídeo: Technique de respiration alternée.
És per això que, quan ens disposem a fer un exercici de memorització tindrem més èxit si abans posem en pràctica una tècnica de relaxació.
Escolteu-ne les explicacions al vídeo: Comment booster la concentration et la mémoire
I pratiqueu una tècnica senzilla de relaxació amb l'ajuda del vídeo: Technique de respiration alternée.
mercredi 9 avril 2014
El blog: Cues de pansa
és el blog d’aquest treball. Des de ben al principi vaig pensar que era una bona manera d’organitzar la informació que em permetria elaborar aquest estudi. Era evident que la informació que trobaria excediria l’objectiu de la proposta estrictament acadèmica i em va semblar molt interessant replegar-la de manera ordenada i visual. Les noves tecnologies ens ofereixen un espai immillorable per a mostrar, classificar, ampliar informació de formats ben diversos (imatges, textos, vídeos, enllaços, àudios...) i, fins i tot, d’obrir l’espai a l’opinió i a l’ampliació dels continguts.
La informació hi és
organitzada de la mateixa manera que al treball, cada capítol una pàgina.
Tanmateix el funcionament d’un blog permet afegir continguts secundaris en els
gàdgets, col·locats a la part esquerra del blog. Així, el visitant del blog pot
accedir a molts dels continguts esmentats al llarg del treball i ampliar més la
informació si la curiositat li ho demana. Això és l’excel·lència dels
hipertextos.
Per un altre costat,
l’objectiu del meu treball era més ambiciós que no pas fer una exposició a
classe sobre un tema concret. El meu plantejament ha estat des dels primers
esbossos d’aquesta tasca, dissenyar una idea que despertara l’interés als
companys de classe per aquest tema tan apassionant i, a la vegada, tan
necessari per a l’exercici de la nostra futura professió. La plataforma d’un blog, on-line, fa que
la informació estiga a l’abast de tothom en qualsevol moment. Per a mi, no
tindria sentit explicar en públic el meu treball sense donar l’oportunitat que
qualsevol persona, en arribar a casa, l’endemà o al cap d’uns dies, tinga accés
de forma immediata a les propostes plantejades a classe.
Cues de pansa és doncs, un regal
als companys i companyes de classe. No hi és tot, sobre la memòria de
l’intèrpret, ni hi és de la manera més científica i rigorosa possibles, però
crec que la informació que hi podeu trobar aclarirà algunes coses importants,
probablement plantejarà dubtes i, sobretot, despertarà interés i curiositat
igual com jo ho he viscut en tot el procés de creació.
mardi 8 avril 2014
samedi 5 avril 2014
VÉS PENSANT EN FER ALGUNA COSA PER LA TEUA MEMÒRIA
L'HORA del CANVI
Ja teniu clarament definit quines són les vostres necessitats i per tant quina és la memòria que voleu desenvolupar.
Ara toca planificar una estratègia concreta i adaptada al vostre cas particular.
La nostra proposta és que us dissenyeu un pla adaptat a la vostra vida real per tal que aquest nou projecte que teniu entre mans, millorar la vostra memòria per a ser més exitosos en els vostres estudis i en el vostre futur professional siga un projecte realment abordable.
Per a poder dissenyar aquest pla hem elaborat un pla model extensiu que haureu d'adaptar a la vostra realitat. En aquest pla proposem un ventall molt ampli d'exercicis classificats segons la seua durarda i el seu objectiu. Continua llegint.
samedi 22 mars 2014
MEMÒRIA I INTERPRETACIÓ
Font:
Introducción a la interpretación consecutiva. Catalina Iliescu
En el capítol II Catalina Iliesku parla de la interpretació com d'una activitat lingüística i cognitiva complexa per a la qual són necessàries determinades habilitats com ara la capacitat de ser receptiu sense mostrar cap reacció emocional o l'agudesa mental que ha de permetre donar respostes ràpides i efectives. Una altra característica imprescindible és tenir una bona memòria.
En aquest sentit cal tenir present diferents tipus de memòria:
- a curt termini: cal memoritzar termes tècnics, vocabulari, etc.
- abstracta: que ens permetrà retenir una imatge global d'allò expressat en el discurs
- a llarg termini: que confereix la cultura general que se li demana a un bon intèrpret i que permet tenir un bon coneixement de les dues llengües de treball.
El capítol III tracta la primera fase en la interpretació consecutiva, la fase de percepció-concentració. Una de les idees que menciona Iliesku, entre d'altres, és el fet que els intèrprets han de tenir uns coneixements mínims sobre el tema del discurs. Aquesta característica té, òbviament, molta relació amb la capacitat memorística a llarg termini de l'intèrpret. Per un altre costat, quan parla de l'escolta activa que ha de dur a terme l'intèrpret, explica la importància del fet que, paral·lelament a aquesta escolta activa, l'intèrpret ha de relacionar tot allò que es diu en el discurs amb els seus coneixements previs relacionats amb la cultura de l'orador i de la llengua origen i concreta aspectes com les tradicions, la literatura, tabús culturals, etc. Tots aquests coneixements es formen sobre la base d'una bona memòria que els reté i organitza adequadament.
Més endavant, en el capítol V, fa un anàlisi dels mecanismes que cal posar en marxa en el procés de processament de la informació que té lloc després de l'anàlisi que l'intèrpret fa del discurs. Segons Iliesku el procés de presa de notes, on l'intèrpret utilitza diverses estratègies mnemotècniques, és el pas previ a la retenció de la informació
En el següent capítol l'autora fa un repàs de tots els aspectes cognitius que tenen relació amb la interpretació consecutiva. Entre d'altres temes, parla dels diferents tipus de memòria i especifica algunes estratègies mnemotècniques. Parla de les diferents fases de què està format el procés de memorització: l'adquisició, l'emmagatzematge i l'evocació. Recorda que la capacitat d'adquisició de l'ésser humà és limitada i que el cervell fa una selecció de la informació que ens envolta. Tot allò que el nostre cervell desestima ja no forma part de la segona fase, l'emmagatzematge. De totes maneres, la informació que queda enregistrada no és eterna de manera que no sempre es pot evocar. En aquest sentit Iliesku insisteix en la idea que cal entrenar la memòria per tal d'activar de manera eficaç tota la informació retinguda inicialment.
Les estratègies mnemotècniques: El segon punt del capítol VI diferencia, d'entrada, els dos aspectes bàsics que influeixen en la memorització (interès i coneixements previs) per a analitzar, després, diferents estratègies que afavoreixen la memorització, com ara les tècniques de repetició i les d'associació. Ctallina Iliesku relaciona els tres processos de la memorització amb l'activitat interpretativa de la següent manera:
- Representació mental: en visualitzar el missatge és més fàcil retenir-lo
- Raonament: reestructuració del missatge, ordenació de les idees.
- Recapitulació: definir la idea principal de cada bloc del discurs permetrà evocar-lo millor.
El capítol VII del llibre se centra en l'aspecte concret de la presa de notes i precisa que aquesta acció és tan sols una part del procés de retenció de la informació. Pel què fa a la relació amb la memòria la presa de notes permet que l'intèrpret dispose de les dades i idees del missatge en un suport físic de manera que la seua memòria pot recuperar grans blocs de la informació del discurs amb una sola mirada. Dit en altres paraules, la presa de notes dóna suport a la memòria en l'activitat que fa el cervell de retenció de la informació durant l'acte d'interpretació. La finalitat de la presa de notes és recordar el discurs.
Introducción a la interpretación consecutiva. Catalina Iliescu
En el capítol II Catalina Iliesku parla de la interpretació com d'una activitat lingüística i cognitiva complexa per a la qual són necessàries determinades habilitats com ara la capacitat de ser receptiu sense mostrar cap reacció emocional o l'agudesa mental que ha de permetre donar respostes ràpides i efectives. Una altra característica imprescindible és tenir una bona memòria.En aquest sentit cal tenir present diferents tipus de memòria:
- a curt termini: cal memoritzar termes tècnics, vocabulari, etc.
- abstracta: que ens permetrà retenir una imatge global d'allò expressat en el discurs
- a llarg termini: que confereix la cultura general que se li demana a un bon intèrpret i que permet tenir un bon coneixement de les dues llengües de treball.
El capítol III tracta la primera fase en la interpretació consecutiva, la fase de percepció-concentració. Una de les idees que menciona Iliesku, entre d'altres, és el fet que els intèrprets han de tenir uns coneixements mínims sobre el tema del discurs. Aquesta característica té, òbviament, molta relació amb la capacitat memorística a llarg termini de l'intèrpret. Per un altre costat, quan parla de l'escolta activa que ha de dur a terme l'intèrpret, explica la importància del fet que, paral·lelament a aquesta escolta activa, l'intèrpret ha de relacionar tot allò que es diu en el discurs amb els seus coneixements previs relacionats amb la cultura de l'orador i de la llengua origen i concreta aspectes com les tradicions, la literatura, tabús culturals, etc. Tots aquests coneixements es formen sobre la base d'una bona memòria que els reté i organitza adequadament.
Més endavant, en el capítol V, fa un anàlisi dels mecanismes que cal posar en marxa en el procés de processament de la informació que té lloc després de l'anàlisi que l'intèrpret fa del discurs. Segons Iliesku el procés de presa de notes, on l'intèrpret utilitza diverses estratègies mnemotècniques, és el pas previ a la retenció de la informació
En el següent capítol l'autora fa un repàs de tots els aspectes cognitius que tenen relació amb la interpretació consecutiva. Entre d'altres temes, parla dels diferents tipus de memòria i especifica algunes estratègies mnemotècniques. Parla de les diferents fases de què està format el procés de memorització: l'adquisició, l'emmagatzematge i l'evocació. Recorda que la capacitat d'adquisició de l'ésser humà és limitada i que el cervell fa una selecció de la informació que ens envolta. Tot allò que el nostre cervell desestima ja no forma part de la segona fase, l'emmagatzematge. De totes maneres, la informació que queda enregistrada no és eterna de manera que no sempre es pot evocar. En aquest sentit Iliesku insisteix en la idea que cal entrenar la memòria per tal d'activar de manera eficaç tota la informació retinguda inicialment.
Les estratègies mnemotècniques: El segon punt del capítol VI diferencia, d'entrada, els dos aspectes bàsics que influeixen en la memorització (interès i coneixements previs) per a analitzar, després, diferents estratègies que afavoreixen la memorització, com ara les tècniques de repetició i les d'associació. Ctallina Iliesku relaciona els tres processos de la memorització amb l'activitat interpretativa de la següent manera:
- Representació mental: en visualitzar el missatge és més fàcil retenir-lo
- Raonament: reestructuració del missatge, ordenació de les idees.
- Recapitulació: definir la idea principal de cada bloc del discurs permetrà evocar-lo millor.
El capítol VII del llibre se centra en l'aspecte concret de la presa de notes i precisa que aquesta acció és tan sols una part del procés de retenció de la informació. Pel què fa a la relació amb la memòria la presa de notes permet que l'intèrpret dispose de les dades i idees del missatge en un suport físic de manera que la seua memòria pot recuperar grans blocs de la informació del discurs amb una sola mirada. Dit en altres paraules, la presa de notes dóna suport a la memòria en l'activitat que fa el cervell de retenció de la informació durant l'acte d'interpretació. La finalitat de la presa de notes és recordar el discurs.
Inscription à :
Articles (Atom)